Curtmetratge: La Reina del Barri Xinès
Projecte Escola Massana de Barcelona | 2004 – 2005
- Guió, producció i edició: Domnina Vallès i Núria Ximénez
- Actriu i estilista: Lara Vozmediano
- 2007: Presentat i projectat a la Sala Apolo de Barcelona en l’esdeveniment “LUJURIAS” organizat per l’associació d’artistes Espacio Único
El Barri Xinès
El Barri Xinès de Barcelona ha estat i continua sent una zona d’acolliment. Introduir-se en el Raval és viatjar entre una diversitat de cultures. Durant els anys 20 va ser, per a aquest barri, l’època de màxima resplendor. En realitat va ser el període que més fama va adquirir. Estrangers i mariners de tot el món feien la seva parada per a recórrer cabarets, balls de saló i prostíbuls. La morbositat dels aristòcrates i burgesos se sentia atreta per aquests ambients comparables al Paris dels temps del Moulin Rouge.
La Reina del Barri Xinès
La Reina del Barri Xinès va ser un personatge real. Maria de la Paz Guerrero de Molina era el seu nom. Descendent d’una família de militars. Va rebre una estimable educació i talent per a tocar el piano amb relativa facilitat. No obstant això, és curiós com una dona d’aquestes característiques, cedia el seu cos a canvi de 5 pessetes. El seu regne va començar la nit del 16 de setembre de 1927 amb l’estrena a la Sala Apolo d’una sarsuela titulada La Reina del Barrio Chino (companyia de Don José Ortiz de Zárate). A partir de llavors, van ser molts els que buscaven a Maruja Guerrero. El fals tron, no obstant això, li va costar fins a trenta cicatrius repartides per tot el seu cos. Queda registrat el seu testimoniatge en el llibre “Història del Barri Xinès” de Paco Villar:
“Como y duermo en el Barrio Chino. Vivo y moriré en él“
“La gente que frecuenta estos lugares me ha otorgadola majestad y no puedo desprenderme de ella. Hasta se han escrito comedias teniendo por asunto mi vida y me han hecho entrevistas como a un ministro“
Els carrers del Raval
Els carrers del Raval conserven cert ambient popular característic del barri. Els seus balcons, les tertúlies als carrers, etc. Cal remarcar que es tracta d’una zona que pateix constantment de transformacions. Les antigues fabriques, de les quals queda poc rastre, van passar a ser bordells i aquests amb el temps van passar a ser altres espais. Avui dia, no hi ha cap memòria del Raval. No obstant això, el tema de la prostitució contínua vinculat al barri de la mateixa manera que la immigració. El barri dels anys 20 comptava amb clíniques de vies urinarias. Existien diverses cases calentes. Al carrer Cid (cor del Raval) existia el gran cabaret de la Criolla i un seguit de petits prostíbuls en els quals es rifaban les prostitutes. Els llocs més freqüents eren Porta Santa Madrona, el carrer Migdia, el carrer Robador, Nou de la Rambla, el carrer de Sant Pau i el carrer Hospital entre Mendizábal i el carrer de la Cera.
El curtmetratge de La Reina del Barri Xinès
A través de l’audiovisual s’intenta reflectir la prostitució existent en el barri del Raval. D’una forma subtil, perseguim una dona que va marcant un recorregut i al seu entorn, va donant pistes com a treballadora sexual a mesura que s’intercalen les imatges. En el seu recorregut s’aprecien diferents característiques del barri: l’església de Sant Pau, els carrers tortuosos, l’ambient format per la seva gent, etc. Se sent el murmuri d’una veu que l’acompanya pronunciant contínuament la mateixa frase. L’espectador es manté concentrat en el que passa, intenta esbrinar què significa. Es deixa portar en aquest ambient viciós i segueix a la Reina del Barri Xinès pels carrers i altres espais del Raval.
“El vicio no se cura. Es una enfermedad mental (…)
Necesito expansionar mis locuras, maltratarme a mi misma y estar pendiente cada día de una nueva emoción.
¡Abandonar mi viejo Barrio Chino, es tener miedo a la muerte!“
La Reina del Barrio Chino